Emplaçat a la senyorial rambla de Catalunya, al cor de l’Eixample barceloní, aquest és un dels primers edificis de Sagnier que va gaudir de divulgació internacional: va aparèixer reproduït el 1896 a la prestigiosa Academy Architecture and Architectural Review de Londres, honor que també compartí la casa Roger Vidal, construïda per les mateixes dates. L’arquitecte, al llarg de la seva carrera, apareix vinculat més vegades amb la família Juncadella, per a la qual va fer diversos treballs, com unes quantes cases a la mateixa zona i d’altres a la veïna localitat d’Esplugues —ja desaparegudes—, un panteó al cementiri de Montjuïc o la reforma del castell de Montesquiu, al Prepirineu. En aquest edifici d’habitatges Sagnier ens ofereix un exemplar característic de les seves grans mansions de l’Eixample anteriors a l’esclat modernista de 1900, amb les seves formes severes, les potents cartel·les que sostenen els balcons i l’ostentació de materials preuats. La composició de la façana intenta evitar l’efecte de monotonia inherent a aquest tipus de construccions mitjançant la introducció d’elements que li donin varietat, com les franges verticals que l’emmarquen lateralment, les tribunes del pis principal amb les seves columnes o la diversitat de balcons a les diferents plantes.

A l’interior, un pati cobert conté l’escala reservada a accedir al pis principal, que era ocupat pels propietaris i, en conseqüència, era decorat amb mosaics, vidres i fusteria de gran riquesa. Els quatre medallons a la part superior de la façana són obra de Pere Carbonell, amb representacions de les arts. L’any 1918, el mateix Sagnier va afegir un pis a l’edifici, on va conservar els relleus escultòrics i va afegir-hi uns gerros ornamentals.