La casa que el banquer Garriga-Nogués es va fer construir en els anys del canvi de segle es troba perfectament integrada en la trama de l’Eixample, que en aquells anys es trobava en plena expansió. El seu emplaçament cèntric, al costat de la rambla de Catalunya i de la Gran Via, la situa de ple en aquella zona privilegiada que modernament ha estat batejada com el Quadrat d’Or de Barcelona, on la burgesia habita i fa les seves inversions immobiliàries i en la qual, per tant, trobem alguns dels exemplars més destacats del modernisme arquitectònic.

La casa, com moltes d’aquest gènere, combina uns baixos destinats a activitats comercials, un pis principal on residia el propietari, que hi accedia a través d’una gran escala sota un pati cobert, i altres pisos destinats a lloguer, amb una escala independent i sovint de dimensions més reduïdes (per exemple, dos habitatges per planta). L’aspecte exterior de la casa Garriga-Nogués podria fer pensar que es tracta d’un palau unifamiliar. El balcó sobre la porta d’accés està sostingut per quatre grans mènsules esculpides per Eusebi Arnau amb el tema simbòlic de les edats de la vida. Un tret inusual és l’annex de planta baixa i pis, que deixa a la vista una façana lateral. L’esmentat annex correspon a la sala de billar del pis principal i presenta un interessant vitrall, obra de l’establiment A. Rigalt i Cia., autors també de la resta de vitralls de l’edifici, que interiorment —especialment en el principal— presenta una gran riquesa decorativa.