El passeig de Gràcia, eix de la Barcelona moderna sorgida de l’aplicació del pla d’eixample dissenyat per l’enginyer Ildefons Cerdà, té un inici de gran singularitat gràcies a aquestes dues cases germanes, que també es beneficien de la perspectiva des de la veïna plaça de Catalunya, el centre de la ciutat. Com en altres casos, es tracta de dos blocs d’habitatges independents, per a dos membres d’una mateixa família, resolts amb una imatge unitària. D’una manera inusual, en canvi, Sagnier dóna al conjunt un aspecte purament neogòtic que normalment només aplicava a l’arquitectura religiosa però no a la civil. En els dos blocs es reservava el pis principal per a habitatge particular dels propietaris, amb accés separat a través d’una escala d’honor; la resta dels pisos eren per a habitatges de lloguer, als quals s’accedia per una altra entrada. Els interiors eren enriquits amb mobiliari de procedència alemanya i aportacions d’artesans i artistes, entre els quals destacaven els vitralls de la casa Rigalt i Granell o els tapissos pintats per Alexandre de Riquer.

Precisament Riquer, company de Sagnier en l’associació d’artistes catòlics del Cercle de Sant Lluc, va decorar anys més tard una de les botigues dels baixos, en concret la que donava a la ronda de Sant Pere i que era coneguda amb el nom de Granja Catalana. No sabem si l’arquitecte va tenir responsabilitat en el disseny d’aquest espai. En canvi, algunes fonts de l’època li atribueixen la camiseria Comas, que es trobava a l’angle i que l’any 1913 va merèixer un dels premis anuals de l’Ajuntament de Barcelona en la categoria d’establiments.

Severament afectada al llarg dels anys, la doble edificació va ser objecte, l’any 1984, d’una remodelació a càrrec dels arquitectes Martorell-Bohigas-Mackay i Espinet-Ubach, que van cercar de recuperar l’aspecte original dels exteriors potenciant-ne l’impacte urbanístic mentre conservaven alguns dels elements decoratius, com l’escala d’honor, els vitralls, etc.