Una de les obres més destacades de l’última etapa d’activitat d’Enric Sagnier va ser la basílica dedicada al sant barceloní Josep Oriol. En les esglésies anteriors, l’arquitecte havia utilitzat els elements del repertori neogòtic, que des de mitjan segle xix es consideraven els més ben identificats amb el caràcter que havia de tenir un temple cristià; ocasionalment també recorre a les formes neoromàniques interpretades molt lliurement. En canvi, en aquesta construcció, Sagnier fa servir per primera vegada la tipologia basilical procedent de la tradició paleocristiana i, com en els temples romans d’aquest estil, la decoració interior està enriquida amb mosaics executats per Lluís Bru. A més del temple, el conjunt —completat pel seu fill Josep M. Sagnier— comprenia un centre parroquial amb un petit teatre (Villarroel, 87) i unes escoles (Villarroel cantonada Consell de Cent). Després de la Guerra Civil Espanyola, la basílica oriolana, que havia estat incendiada i semidestruïda, va ser objecte d’una reconstrucció força respectuosa per part de l’arquitecte Francesc Folguera.