En un solar de la rambla de Catalunya, l’arquitecte hi va projectar i construir tres edificis idèntics per a tres membres de la família Cortés. Actualment només se’n conserva un i amb el coronament mutilat, però tot i així permet fer-se una idea de l’estil modernista adoptat per Sagnier a partir de 1900 —s’ha insinuat que va resultar fortament impressionat per les construccions de l’Exposició Universal que va tenir lloc a París durant aquell any emblemàtic— i que va donar els millors fruits al llarg de la primera dècada del nou segle. La façana, pintada de color verd pastel (tot i que sembla que anteriorment era de color rosa), mostra, malgrat l’escassa amplitud, un repertori de formes —emparentades amb el rococó— que Sagnier va utilitzar habitualment en la seva arquitectura aproximadament entre 1900 i 1910, i en les quals l’ornament vegetal tenia una gran importància naturalista (fins al punt que, segons l’historiador Alexandre Cirici, aquesta mena de decoracions es modelaven directament amb guix sobre plantes naturals per traspassar-les després a un material definitiu com la pedra).

Obres com aquesta són les que garantiran la popularitat d’Enric Sagnier com a arquitecte no sols a Barcelona, sinó també en altres ciutats espanyoles on trobem edificis similars aixecats per arquitectes que van treballar al seu estudi o que van estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i es van sentir influïts per la seva manera de fer.