Les construccions dedicades a l’ensenyament formen un grup nombrós en el catàleg del marquès de Sagnier, a causa de la seva vinculació amb els organismes eclesiàstics especialment actius en aquest camp a finals del segle xix i principis del xx. El trobem sobretot treballant per als salesians i per a la seva branca femenina, les filles de Maria Auxiliadora; per a les religioses del Sagrat Cor i per a les de Jesús Maria; per als benedictins, els franciscans i els jesuïtes, entre molts d’altres. Per a les Dames Negres (que a la documentació apareixen com la societat La Instrucción Femenina) l’arquitecte projecta en ple passeig de Gràcia un edifici en què l’aire goticitzant
—habitual en obres anteriors d’aquesta tipologia— és substituït per un disseny més auster, amb vagues referències romàniques en un bloc de gran solidesa.

Quan anys més tard es van afegir dos pisos a l’edifici, es va procurar respectar alguns elements del projecte original, com la galeria superior, i que els nous afegits (com per exemple els relleus escultòrics o la decoració de mosaic, que donen fe de la reconversió de l’edifici en la seu de la Union des Assurances de Paris) no desdiguessin del conjunt. La planta baixa també es va modificar amb el mateix criteri: els angles del xamfrà, abans massissos, van obrir al carrer unes obertures amb elegants columnes bessones de marbre rosa.