1858

Enric Sagnier Villavecchia neix a Barcelona el 21 de març.

1875

Comença els estudis a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

1882

Obté el títol d’arquitecte. Per aquells anys treballa com a ajudant de Francesc de P. Villar a les obres de la basílica de Montserrat.

1886

Rep, amb Josep Domènech i Estapà, l’encàrrec de projectar el nou Palau de Justícia de Barcelona. Les obres, que comencen l’any següent, es prolonguen fins al 1911.

1890

Rep l’encàrrec de la Nova Duana de Barcelona. El projecte inicial és presentat el 1895 i les obres comencen el 1896; seran acabades el 1902.

1893

És un dels cofundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb els germans Josep i Joan Llimona, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer i altres. L’any 1903 en serà nomenat president.

1900

És proposat com a president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya però no arriba a prendre possessió del càrrec.

1902

La casa construïda per a Emili Juncadella obté el premi d’arquitectura concedit per l’Ajuntament de Barcelona per als edificis acabats l’any 1901.

1902

Es posa la primera pedra del temple del Tibidabo, la construcció del qual es perllongarà fins a la seva mort i que serà acabat el 1961 pel seu fill Josep M. Sagnier.

1903

Elegit diputat provincial en representació del Comitè de Defensa Social.

1903

Arquitecte de la comunitat benedictina de Montserrat, càrrec que ocupa fins a 1915.

1911

Ingressa a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

1913

Membre fundador de la societat cívica La Ciutat Jardí.

1913

La confiteria de Guillem Llibre, situada a la plaça de Catalunya, rep el premi de l’Ajuntament en la categoria d’establiments acabats el 1912.

1915

Rep el premi en l’apartat d’establiments inaugurats el 1913 per la sastreria de Pere Comas.

1916

Participa al II Saló Nacional d’Arquitectura celebrat a Barcelona.

1918

El Grup Benèfic de la Junta de Protecció de Menors, situat al Poblenou, mereix el premi anual d’arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona en la convocatòria de 1916.

1920

En el veredicte relatiu als edificis ababats el 1917 es concedeix a Enric Sagnier un premi extraordinari per la construcció del Casal de l’Estalvi, seu central de la Caixa de Pensions. Aquest tercer guardó en el certamen municipal el fa mereixedor d’una medalla d’or que teòricament el deixa fora de concurs.

1921

En el concurs d’arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona es concedeix el premi en la categoria de xalets a dues construccions projectades per Sagnier: la casa per a Ignasi Coll, situada a l’avinguda del Tibidabo (acabada el 1918) i el xalet de Lluís Rocamora (obra finalitzada el 1919).

1923

El papa Pius XI li concedeix el títol pontifici de marquès de Sagnier.

1924

Designat diputat provincial d’Obres Públiques, càrrec que ocupa fins al 1927.

1924

Vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins al 1926. En dirigeix la instal·lació de la biblioteca.

1925

Forma part del jurat que elegeix el projecte del palau central (actual Palau Nacional) al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona.

1927

Juntament amb Bonaventura Bassegoda passa a ocupar el càrrec d’arquitecte de la catedral de Barcelona.

1931

Mor a Barcelona el 2 de setembre.