Com a arquitecte del bisbat de Barcelona, Enric Sagnier es va encarregar de realitzar nombrosos temples de nova creació o bé intervencions en d’altres ja existents, especialment després del moviment revolucionari de la Setmana Tràgica (1909), que va significar la destrucció de moltes construccions religioses. El bisbe Joan Laguarda i el seu successor, Ramon Guillamet, van impulsar la restauració o reconstrucció dels edificis malmesos o destruïts, com també la creació de noves parròquies en barris obrers amb la intenció d’incrementar la presència del catolicisme en un terreny que se’ls revelava hostil. D’aquesta manera, Sagnier en pocs anys va aixecar temples en barris perifèrics (Sant Joan a Horta; Sant Francesc d’Assís al Poblenou; Mare de Déu de Montserrat al Guinardó; Mare de Déu del Roser al Fort Pius; Crist Rei a la Sagrera; Santa Engràcia a Verdum; Sant Ramon Nonat a Collblanc), a més d’altres en diversos pobles de la diòcesi. Moltes d’aquestes construccions es van anar aixecant lentament per falta de recursos i la seva inauguració es va posposar al llarg dels anys (algunes no van ser completades fins després de la Guerra Civil).

El temple del Sagrat Cor, al Poblenou, és un edifici que, segons sembla, va ser començat ja a finals del segle xix, però la seva construcció es va perllongar força temps. L’arquitecte hi va utilitzar molts dels seus recursos habituals, com el llenguatge neogòtic simplificat o el campanar amb un acabament que recorda les torres del xalet El Pinar. A la façana destaquen els relleus (magnífiques obres de l’escultor Eusebi Arnau, malauradament mutilades), amb representacions d’escenes de la vida de Jesús que el mostren exercint la caritat envers els necessitats (miracles de les noces de Canà i de la multiplicació dels pans i els peixos).