La «Reforma» de la ciutat vella, iniciada amb l’obertura de la via Laietana, va ser una operació urbanística laboriosa per a la qual l’Ajuntament de Barcelona no disposava del pressupost adequat. Per aquest motiu es va delegar a l’empresa privada: el Banc Hispano Colonial hi aportava el finançament i el Foment d’Obres i Construccions s’encarregava de la part executiva. Sagnier, com a representant dels constructors, i l’arquitecte municipal Pere Falqués, per part de la ciutat, van prendre part activa en el procés, que va requerir acurats mesuraments, supervisió dels enderrocs, delimitació de les noves alineacions i repartiment dels nous solars resultants per a les futures edificacions. En un d’aquests solars s’aixeca la seu del mateix banc promotor de la urbanització.

Es tracta del primer edifici aixecat a la nova via i Sagnier hi explora la tipologia de l’immoble d’oficines, que havia de donar la pauta de l’especialització financera al conjunt del carrer en el qual, a l’altre extrem, pocs anys més tard l’arquitecte havia d’aixecar el Casal de l’Estalvi i el Casal de la Previsió per a la Caixa de Pensions. En alguns aspectes, l’edifici del Banc Hispano Colonial revela la influència de l’arquitectura vienesa coetània i al mateix temps és una mostra de les possibilitats ofertes pels sistemes constructius moderns, que alliberen els murs d’haver de sostenir les càrregues i permeten obrir grans finestrals a les façanes.