L’avi que no vaig conèixer

Aquest titular sintetitza un conjunt de circumstàncies. M’hauria agradat poder gaudir de la seva saviesa de la mateixa manera que vaig gaudir de la del meu pare.

Vaig néixer disset anys després de la mort del meu avi.

Durant molt de temps em vaig demanar per les raons que van influir en la meva família per no haver editat un llibre semblant a aquest.

El motiu n’és molt senzill. És un problema de prioritats. Anys difícils.

Fa uns anys vaig pensar en la construcció d’aquest llibre per donar continuïtat a la publicació de la tesi de llicenciatura de l’historiador Santi Barjau, que s’havia editat l’any 1992.

Santi va escollir Enric Sagnier Villavecchia per desenvolupar el seu estudi i amb la seva biografia va obtenir la màxima qualificació.

Mentrestant, els meus amics Toni i Glòria Torrella em van regalar un llibre de 1951 editat per Destino. L’autor n’és Carles Soldevila, i el títol, Guía de Barcelona.

A la página 310 hi diu:

Para trabar conocimiento con otra modalidad del modernismo barcelonés le basta a usted con situarse en el mismo Paseo de Gracia ante la manzana vulgarmente llamada de «la discordia», porque en ella hicieron alarde de su arte cuatro arquitectos eminentes: José Puig y Cadafalch, Gaudí, Enrique Sagnier y Luis Doménech y Montaner.

Finalment i en tercer lloc, em va influir la preparació de l’Any Gaudí.

No puc acabar sense donar les gràcies a dues persones que han estat fonamentals per al desenvolupament d’aquest projecte editorial: l’esmentat Santi Barjau i la meva neboda Marta de Miquel Sagnier. Sense ells hauria estat molt difícil o gairebé impossible dur a terme aquesta obra.

També vull destacar tothom que ha treballat o col·laborat en la realització del llibre, els que ens han donat facilitats per poder fotografiar els immobles i els que hi han contribuït de forma molt especial amb aportacions diverses: Ramón Alberti, José de Arana Sagnier, Maria del Mar Arnús, Josep Bagà, Joan Bassegoda Nonell, Oriol Bohigas, Julián Cabanillas Moreno, Juli Capella, Hna. Cavestany Sagnier, Joan Codina, Luis Conde Möller, Nicolás Echave Sustaeta del Villar, David Ferrer, Liliana Gòdia, Laura Martorell, Salvador Mas de Xaxàs, Santiago Mercadé, Menchu Miarnau, Marta de Miquel Sagnier, Josep Maria Montaner, Teresa Navas, Mossèn Oriol Oliveras, Lluís Permanyer, Juan Ignacio i Ana Peró, Oriol Pi de Cabanyes, Jorge Pla, Arcadi Pla Masmiquel, José Ribas Folguera, Raque Sagnier Balasch, Juan José Sagnier Balasch, Sergio Sagnier Hausmann,* Jorge Sagnier Hausmann (†), Alejandro Sagnier Prat, Maria Teresa Sagnier Puig-Mir, José Luis Sanz, Miquel Suqué, Toni i Glòria Torrella, Ramón Úbeda, Rafael Vargas, Javier Vilà Sagnier, Jorge Villavecchia de Delás i María Luisa de Yzaguirre.

En aquests quatre anys i mig he tingut l’oportunitat de tractar persones extraordinàries algunes que les quals, si no hagués estat per aquest projecte, probablement no les hauria conegut.

A tots el meu agraïment. Ha estat una feina col·lectiva satisfactòria i útil.

* Amb Jorge Sagnier Hausmann, mort fa onze anys, vam fer un interessant treball de recerca sobre la família a França, ajudats per Alex Sagnier. Jorge era un gran coneixedor dels temes relacionats amb la família i en vaig aprendre anècdotes, relacions entre les diferents branques familiars. La seva aportació al llibre ha estat evident, fins i tot després dels anys transcorreguts.

< Tornar al resumen biogràfic

Antonio Sagnier

Net i impulsor del projecte a favor del seu reconeixement.