Al llarg del segle xix es van establir a l’àrea de Barcelona nombrosos ordes religiosos, molts d’ells d’origen francès, que van monopolitzar l’ensenyament i van intentar contrarestar les tendències de l’ensenyament laic; per aquest motiu, van tenir el suport de les classes més conservadores. No era infreqüent que aquestes congregacions disposessin d’una escola a la trama urbana de Barcelona i d’una altra, més elitista, a les viles de Sarrià o Sant Gervasi. Les religioses de Jesús i Maria, establertes inicialment a Sant Andreu del Palomar, on Sagnier va aixecar el 1906 un senzill col·legi, disposaven d’un centre educatiu al centre de la ciutat, a la zona de l’Eixample on es concentraven els habitatges urbans i els magatzems dels pròspers industrials tèxtils (tots dos col·legis ja desapareguts).

El col·legi de Jesús-Maria a Sant Gervasi, sortosament conservat sense gaires modificacions (només algunes finestres de la primera planta han perdut l’ornamentació original), respon a la tipologia habitual del college com a gran edifici aïllat, enmig d’un jardí. Malgrat que no manquen exemples de col·legis projectats seguint el llenguatge clàssic, els més freqüents són els d’aspecte neogòtic, tòpicament identificat amb l’arquitectura religiosa, i aquest edifici n’és un dels millors exemplars: estructurat al voltant d’un pati, utilitza el maó vist amb algunes aplicacions ornamentals en pedra. El projecte original preveia que la capella es manifestés exteriorment, però va acabar integrada en una de les quatre ales del pati; de tota manera, continua sent una de les parts més destacades de la construcció: com va fer en altres temples, Sagnier hi va utilitzar un recurs habitual en l’arquitectura gòtica catalana: el sostre de bigues decorades sostingudes per arcs diafragmàtics que van de banda a banda de l’ampla nau; només el presbiteri apareix cobert amb volta apuntada.